Estic participant com a alumne en un programa de postgrau amb un format híbrid de formació. Durant tres dies a la setmana, tenim sessions síncrones en línia que duren tres hores cadascuna, i dos dies al mes participem en sessions presencials que s’estenen per sis hores.
Al llarg del curs, he tingut l’oportunitat d’interactuar amb diversos formadors, cadascun amb el seu propi estil d’ensenyament, i m’agradaria reflexionar-ne dos en particular, aquí amb nom fictici.
L’Àlex és un formador altament experimentat amb més de 20 anys al sector. Les seves sessions en línia són denses en contingut i es divideixen en dues parts, amb una breu pausa de descans. Durant la classe, parla ininterrompudament, a excepció dels moments en què reprodueix algun vídeo. Tot i preguntar ocasionalment si hi ha alguna pregunta, la interacció amb els alumnes és limitada, ja que continua immediatament sense pausa si no hi ha cap pregunta.
En Ramon és un altre formador, també molt experimentat, que a la primera sessió en línia va dir que tenia uns bolis i uns adhesius de publicitat que aniria regalant als alumnes que fessin preguntes. Deia que eren uns bolis molt xulos que lliuraria l’últim dia a la sessió presencial. Cada vegada que durant la sessió preguntava si algú tenia dubtes, afegia el recordatori que tenia uns adhesius i uns bolis molt xulos, i que a veure qui seria el primer que en tindria un si la pregunta és MOLT bona, tindria boli directe, “perquè de bolis n’hi ha menys i són més especials”. I aquí tens un grup de 40 sènior mànagers, d’una mitjana de 45 anys, implicats i interactuant amb el docent que està creant el context adequat per fer preguntes i participar-hi.
Evidentment els bolis i els adhesius només són l’excusa per trencar el gel i el silenci que sol seguir quan un formador pregunta si algú té dubtes. L’Àlex, als 5 segons de no obtenir resposta, continuava la sessió. En Ramon, mentre espera preguntes, fa bromes amb els adhesius i els bolis, i dóna temps que cadascú ordeni les seves idees i s’atreveixi a fer preguntes o explicar-ne exemples. Però, a més, com que només revelarà i el lliurarà al final del darrer dia, genera una expectativa i una curiositat que li serveix de narrativa al llarg de totes les sessions. La diferència d’interacció entre una sessió i l’altra és abismal. Sent el mateix grup d’alumnes, en un cas ningú no pregunta ni hi participa, i és el formador qui parla per gairebé 3 hores seguides, i en l’altre cas, es genera una dinàmica d’interacció i participació gairebé constant.
En Ramon utilitza una estratègia molt simple però efectiva que aconsegueix implicar els alumnes a preguntar, compartir exemples i participar-hi. Si una cosa tan simple i insignificant com uns bolis i adhesius pot augmentar l’atenció i la participació d’aquesta manera, per què no més formadors utilitzen enfocaments similars per incentivar la participació dels estudiants?
L’experiència amb aquests dos formadors il·lustra la importància d’estratègies interactives i creatives per millorar la participació i l’experiència d’aprenentatge dels alumnes, sobretot en entorns en línia.
I tu, quins “bolígrafs i adhesius” utilitzes per motivar la participació dels teus alumnes?