En processos d’ideació i co-creació, l’ús de post-its està molt estandaritzat. Si bé pot semblar una moda o una manera de malgastar paper, el fet de poder visualitzar idees o conceptes, organitzar-los, moure’ls i fer-ho de manera activa i participativa en una paret o pissarra, pot aportar valor a les sessions.
La primera regla de notes post-it és escriure de forma clara i concisa. Recorda que tu i els teus companys hauran de poder desxifrar el contingut al cap d’una hora / dia / setmana. Llavors, probablement hauran oblidat el context de la idea original. És molt fàcil, en el moment d’efervescència, escriure alguna cosa tan breu o esquemàtica que no té cap sentit 5 minuts més tard.
En segon lloc, etiquetar-ne el post-it amb el nom de l’autor o la persona que ha fet l’apreciació. Quan arribeu a la fase de sintetitzar les notes, serà més fàcil fer el seguiment fins a la font original.
La tercera regla d’or és una altra organitzativa; tracta de mantenir el mateix tipus de notes amb el mateix color. Per exemple: frases o cites en blau, fets en verd i idees en taronja. És molt més fàcil mirar una paret coberta de notes i fer-se una idea de la barreja d’observacions.
Finalment, i possiblement el més important: feu servir un retolador gruixut. Alguna cosa prou gruixuda que puguis llegir a pocs metres de distància. Escriure amb un llapis o bolígraf molt fi pot ser més fàcil, però vol dir que passareu molt temps caminant endavant i enrere cap a la paret per llegir-ho tot. A més a més un retolador gruixut us limitarà la quantitat que podeu escriure en una nota. La simple limitació d’un bolígraf gruixut i un full de paper petit, obliga a ser concís i eficient.
BONUS: Però saps el truc infal·lible per arrencar els post-its correctament i que no quedin corbats i s’enganxin millor a la paret? Aquí t’ho expliquen: http://blog.whitehorses.nl/2013/05/17/how-to-stick-a-sticky-note/
Font: Medium